Pronació dolorosa

El colze de mainadera és com es coneix popularment la pronació dolorosa o subluxació del cap del radi.

Subluxació del cap del radi? Això què té a veure amb el colze d’una mainadera? I des de quan els radis tenen cap?

Definim els termes:

-Subluxació: popularment coneguda amb el nom de dislocació. Es refereix a una pèrdua de contacte INCOMPLETA o PARCIAL entre les superfícies dels ossos que formen una articulació. És com si diguéssim que l’articulació se surt del seu lloc, però no del tot. En una luxació sí que té lloc una pèrdua de contacte total entre les superfícies articulars.

-Cap del radi: a l’os radi de l’avantbraç, és una zona arrodonida-cilíndrica que s’ubica al seu extrem superior fent contacte amb una zona concreta de l’os cúbit, també de l’avantbraç. Normalment aquest contacte ens permet de fer els moviments de supinació i pronació de l’avantbraç (rotar-lo cap a una banda i l’altra).

-Pronació: és el moviment de rotació de l’avantbraç que permet de situar el dors de la mà cap a dalt. El moviment contrari, la supinació, fa que el palmell de la mà miri cap a dalt.

Aleshores, la subluxació del cap del radi, pronació dolorosa o colze de mainadera és una situació en la qual es perd de forma parcial el contacte entre el cap del radi i la seva superfície corresponent al cúbit. A més, un lligament que es troba al voltant del cap del radi es desplaça i en lloc de rodejar l’extrem d’aquest os queda atrapat entre els dos, amb la qual cosa queda bloquejada l’articulació: l’avantbraç no es pot girar i fa mal. Per això el nen no pot fer els moviments de supinació-pronació.

Es presenta habitualment en menors de cinc anys a causa de l’elasticitat dels lligaments pròpia dels nens d’aquesta edat. El mecanisme desencadenant sol ser una torçada brusca de l’avantbraç i el colze:

  • El nen va caminant de la mà del seu pare, mare o cuidador. Està a punt de caure i, perquè no caigui, se li dona una estrebada del braç.
  • El nen no vol caminar i, per obligar-lo a fer-ho, se li tira bruscament del braç (d’aquí vindria el nom de “colze de mainadera”?).
  • En altres ocasions els pares o cuidadors no han observat cap traumatisme i, això no obstant, el nen té mal a l’extremitat i té limitació per moure-la.

El quadre clínic ens presenta un nen d’entre un i cinc anys que va a la consulta amb l’extremitat afectada immòbil i enganxada al tronc. Els pares solen dir-te que pensen que s’ha fet mal a l’espatlla. En explorar-lo t’adones que l’espatlla no li fa mal, tampoc el braç (entès com a “braç” la zona de l’extremitat superior que engloba des d’on acaba l’espatlla fins on comença el colze), tampoc en fer moviments de flexió i extensió del canell. El nen és capaç d’apretar els dits de la mà si li ho demanes (i si ho vol fer, és clar). Tampoc no s’observen deformitats ni blaus. La clau és que quan comences a fer el moviment de supinació de l’avantbraç el nen plora fortament.

Per fer el diagnòstic no cal fer una radiografia, llevat que tinguem dubte diagnòstic, però no sol ser així. Simplement cal escoltar com es va produir la lesió i explorar el nen, tot i que, com ja he dit abans, de vegades el mecanisme de la lesió és desconegut.

La lesió es resol amb una maniobra que és més fàcil de fer que d’explicar i la finalitat de la qual és tornar el lligament i el cap del radi al seu lloc: hem d’invertir el mecanisme de producció de la lesió. Per fer-ho, s’estira amb suavitat de l’avantbraç agafant el nen pel canell i col·locant el polze de l’altra mà sobre la cara anterior del cap del radi. Es va girant lentament l’avantbraç de manera que el polze del nen es vagi allunyant del seu cos, al mateix temps que flexionem el colze. El desbloqueig té lloc quan notem un ressalt o clic al lloc on tenim col·locat el polze. El nen recupera immediatament la mobilitat i, si la lesió era recent, deixa de fer mal i el nen deixa de plorar.

Si es tracta del primer episodi i s’ha resolt en les primeres dotze hores no cal immobilitzar l’extremitat. S’immobilitzaria si malgrat fer la maniobra correcta i notar el “clic o ressalt”, el mal persisteix. També podria ser necessari immobilitzar-lo durant dues o tres setmanes si hi ha episodis recurrents. El normal és que no calgui.

Com a precaució, cal evitar alçar un nen agafant-lo pel canell o la mà. Aixequi’l per sota dels braços (aixelles). No s’ha de balancejar els nens agafant-los per les mans o l’avantbraç. En general, cal anar amb compte d’evitar aquestes estrebades brusques dels braços. I també s’ha de saber que és possible que el quadre es repeteixi una o més vegades fins que el nen arribi als cinc anys.

Vídeo de resolució d’un cas:

https://www.youtube.com/watch?v=Z_wet4xnLkA