UN BUF? ES GREU?

Un buf és un signe clínic que es detecta al auscultar el cor. És una espècie de bufada que s’escolta entre els batecs del cor. Els bufs es classifiquen en funció de la seva intensitat de l’1 al 6 , el moment en què s’escolten respecte als batecs cardíacs i també se sol fer referència al punt on s’escolta millor.

Auscultar un buf als nens és molt freqüent i no indica que hagi patologia. Algunes cardiopaties expressen un buf, i alhora, tenir un buf no és sinònim de patologia. La majoria dels bufs són funcionals, és a dir que s’escolten perquè la sang dels nens va més ràpid i s’originen més turbulències en el torrent sanguini. També hi ha situacions en què és més freqüent sentir un buf cardíac, per exemple quan hi ha febre (l’elevació de la temperatura augmenta la freqüència cardíaca).

Quan s’escolta un Buf  s’escriu en l’informe i es comunica als pares. Moltes persones, tot i que els expliquis que és amb alta probabilitat un buf innocent, s’espanten. I a més el convenient és tornar a auscultar el cor en un moment en què el nen no estigui malalt. Si tot i així persisteix, depèn de les característiques de vegades es recomana fer una ecocardiografia.

Es recomana l’ecocadiografía en bufs molt intensos (encara que no sempre la intensitat és sinònim de patologia) o quan són lactants – i sobretot nadons-, ja que en aquest grup és més freqüent que pugui estar lligat a una cardiopatia menor. Com la majoria són bufs asimptomàtics, l’exploració es pot demorar en el temps, és a dir, no cal fer-la de forma urgent.

Els bufs no necessiten cap cura en especial ni cap tractament. Com altres tants fenòmens lligats a la infància es curen amb l’edat. Si es decideix fer una ecocardiografia i és normal, tampoc cal fer cap control tot i que se segueixi escoltant el buf.