Còlic del lactant

Què són els còlics del lactant?

És normal que un nadó plori en determinades situaciones: perquè té gana o set, incomoditat per calor o fred, el bolquer mullat, soroll ambiental, o simplement com a forma de reclamació atenció o contacte als seus pares. En aquests casos el nadó es tranquil·litza si es satisfan les seves demandes. Això no obstant, en els còlics del lactant el nadó continua plorant.

Per fer-se una idea del que suposa, la definició més estesa del còlic del lactant parla d’un plor intens com a mínim tres hores al dia, tres dies a la setmana durant com a mínim tres setmanes en un nadó sa i ben alimentat. Poques coses poden ser més frustrants per a una pares que veure el seu nadó plorant de manera contínua sense causa aparent. Això no obstant, és quelcom de força freqüent, ja que al voltant d’una quarta part dels nens pateixen aquests còlics durant els primers mesos de vida.

Solen aparèixer a partir dels 15 dies de vida, són especialment freqüents al voltant del mes i mig i desapareixen cap als quatre mesos d’edat. Per aquesta raó es coneixen també amb el nom de còlics del primer trimestre.

La causa dels còlics del lactant no es coneix bé, per la qual cosa s’han proposat diverses explicacions. Poden estar influïts per factors psicològics i socials, com una estimulació excessiva del nadó, una resposta exagerada o ansiosa al seu plor, canvis constants en la rutina diària, així com el cansament i la inexperiència dels pares (són més freqüents en el primer fill). Per part del nadó hi pot haver una hipersensibilitat davant d determinats estímuls. També es plantegen causes digestives, com la pròpia immaduresa de l’aparell digestiu dels nadons, amb molta facilitat perquè les fibres musculars de l’intestí es contreguin generant còlics dolorosos i dificultat per expulsar els gasos. Hi poden influir alteracions de la flora bacteriana intestinal o la presència d’estrenyiment.

Pel que fa a la dieta, hi ha poques diferències entre el tipus de lactància, tot i que amb la llet materna són una mica menys freqüents. L’al·lèrgia o la intolerància a les proteïnes de la llet de vaca pot ser un desencadenant dels còlics en una petita part dels casos, que millorarien en usar una fórmula làctia especial o en retirar els lactis de la dieta de la mare en cas que el lactant rebi llet materna.

Quins són els seus símptomes?

El característic dels còlics del lactant són atacs de plor d’inici sobtat, més freqüents durant la tarda i la nit, que poden durar des d’uns quants minuts fins a vàries hores. El nadó sol encongir les cames sobre l’abdomen i tancar els punys, mantenint-se vigorós i amb la cara enrogida per l’esforç. Quan el plor cedeix, es torna a trobar amb un aspecte normal.

Com es diagnostiquen?

Normalment no és necessària cal prova diagnòstica, ja que el diagnòstic ve donat pel plor característic unit a una exploració normal del nadó.

Què puc fer?

No hi ha remeis universals per als còlics del lactant. És important entendre que és un trastorn benigne que acaba desapareixent per si sol amb el temps (és estrany que duri més enllà dels quatre mesos d’edat) i en el qual la família ha de tenir molta paciència. El pediatra ajudarà a descartar que el plor sigui degut a un altre tipus de problemes o a alguna malaltia.

El primer, després de comprovar que el nadó està net i no té gana, és agafar el nen en braços per reconfortar-lo, buscant la posició en què es trobi més tranquil (panxa enlaire o de bocaterrosa, en horitzontal o vertical, amb els braços o sobre el seu pit, etc.) intentant transmetre tranquil·litat. Un suau massatge a l’esquena o a l’abdomen pot ajudar. Si es calma així, no tingui por de malcriar-lo, ja que és natural que un lactant petit busqui el contacte amb els seus pares i això no impedirà que després es faci més independent. Alguns es troben més a gust embolcallats en una manta i en contacte estret amb el seu cuidador, mentre que d’altres prefereixen estar més lliures. De vegades el plor es calma gronxant-lo suaument en un balancí o fent un passeig al seu cotxet o en cotxe.

Si el nadó fa les preses amb molta avidesa és possible que tregui molt d’aire. Per ajudar a eliminar els gasos, recordi subjectar-lo uns quants minuts després de la presa en posició vertical perquè pugui expulsar-los (rot). Si pren llet materna, és important assegurar-se que el nadó buidi un pit abans de canviar a l’altre, ja que la llet que surt en buidar completament el pit és més rica en greix i energia, per la qual cosa sacia millor la gana. Alguns casos poden ser deguts a una intolerància a les proteïnes de la llet de vaca, en aquest cas milloren ràpidament retirant els lactis de la dieta de la mare (si li està donant el pit) o fent servir fórmules làcties especials. Abans de fer modificacions en la dieta és convenient consultar el pediatra.

El plor freqüent i prolongat d’un nadó pot alterar considerablement la vida familiar, ja que el cansament i la preocupació es van acumulant de manera progressiva. Per això és important tenir en compte que és necessari que pares i mares descansin, rellevant-se en la seva cura, buscant suport en algun familiar i fins i tot agafant-se algun dia de “vacances” en la cura el nadó. Encara que hi ha diversos medicaments i productes de parafarmàcia comercialitzats per als còlics del lactant, la seva eficàcia és més aparent que real, ja que els còlics també s’interrompen i acaben desapareixent ells sols. El mateix es pot dir de les infusions o els productes homeopàtics. Algunes plantes naturals, com l’anís estrellat, poden ser perilloses, ja que administrades en excés provoquen intoxicacions greus. Abans de donar productes anticòlics al nadó és convenient consultar el pediatra.

Quines conseqüències tenen? 

Afortunadament, malgrat totes les preocupacions que poden generar, els còlics del lactant són un trastorn benigne que desapareix per si sol després dels primers mesos de vida i que no produeix seqüeles en el nen.