Equipo de Dificultades del Aprendizaje Escolar

Qui som?

La tasca d’educar no és gens fàcil. Dia a dia pares, mestres i professors s’enfronten al repte d’entendre i atendre les necessitats dels nens, les nenes i els adolescents amb problemes de conducta o que no van bé a l’escola. En la seva preocupació per donar-los la millor educació possible, de vegades es troben l’interrogant de com han d’actuar i a qui han d’acudir.

Som un equip de professionals vinculades i formades a l’hospital Sant Joan de Déu en el camp dels trastorns de l’aprenentatge escolar. El nostre objectiu principal és convertir la seva “pre-ocupació” en una “ocupació activa” a través d’un treball conjunt entre vosaltres, l’escola i els professionals que atenen el nen o la nena.

Tenim la convicció que només des del coneixement, l’experiència, la dedicació i el treball en equip és possible ajudar aquests nens i nenes a superar amb èxit l’etapa i crear les bases d’una societat en progrés.

Què fem?

Valorem i tractem nens i adolescents amb diversos problemes de l’aprenentatge o de conducta; oferim una atenció individualitzada que integra diferents disciplines que es complementen i nodreixen entre elles (neuropediatria, neuropsicologia, psicologia clínica i psicopedagogia).

Fem una avaluació global del nen (a través de la realització d’una història clínica i de l’exploració neurològica i del desenvolupament psicomotriu minucioses) i del seu entorn (s’analitza l’historial acadèmic i es recull informació dels educadors).

Analitzem, definim i objectivem, mitjançant l’estudi neuropsicològic, el perfil d’habilitats cognitives, i d’aquesta manera es pot caracteritzar en profunditat el vertader origen de les dificultats.

Elaborem un pla terapèutic i psicopedagògic específic i en funció de les necessitats de cada individu en particular, tenint en compte també la participació dels mestres i professors que treballen dia a dia amb el nen.

Això no obstant, per sobre de tot acompanyem i donem suport als pares i als fills en aquest llarg camí cap a la superació de les seves dificultats.

 

Què és, per què serveix i per què és tan important l’estudi neuropsicològic en els trastorns de l’aprenentatge?

L’estudi neuropsicològic és una eina fonamental per als diagnòstics en neurologia i neuropsicologia infantil, ja que permet obtenir informació de les diferents funcions cerebrals superiors que conformen la intel·ligència de l’individu.

A través d’aquest estudi avaluem, no només el nivell d’intel·ligència de l’individu, sinó també el llenguatge oral i escrit, les funcions visuoperceptives i visuoconstructives, la memòria, el càlcul, la coordinació motriu i les funcions executives (que són les capacitats de planificar, d’organitzar-se i de mantenir l’atenció en un objecte evitant i filtrant distraccions).

Tot això ens permet, per una banda, diagnosticar els diferents trastorns de l’aprenentatge, i per una altra, crear estratègies psico-educatives que permetin compensar les dificultats del nen en una àrea determinada a partir de les seves habilitats o funcions més ben desenvolupades.

Què són els trastorns específics de l’aprenentatge?

Els trastorns específics de l’aprenentatge constitueixen una de les causes més freqüents del mal rendiment i del fracàs escolar; afecta entre un 5 i un 15% de la població escolar.

Són trastorns de base neurobiològica (en ocasions, amb una important càrrega genètica), que condicionen que els nens amb una intel·ligència normal no aconsegueixin avançar adequadament en un o més aprenentatges, tot i rebre una instrucció adequada.

Quan el que està afectat és el llenguatge de manera global, parlem d’un Trastorn específic del llenguatge, i quan les dificultats radiquen principalment en la lectura, estem davant d’una Dislèxia.

No obstant, en algunes ocasions les dificultats es centren en el càlcul matemàtic i la manipulació de les quantitats, de manera que estaríem parlant d’una Discalcúlia.

D’altres vegades el que està afectada és la capacitat per parar atenció o aprendre a organitzar i planificar adequadament les tasques; en aquest cas es tractaria d’un TDA/H o Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat.

Finalment, altres vegades el problema es troba en la destresa motriu fina, en la coordinació i en la capacitat d’orientació en l’espai; en aquests casos pensaríem en un Trastorn de la coordinació o un TANV o Trastorn De l’Aprenentatge No Verbal.

 

Per què és tan important detectar els trastorns de l´aprenentatge i tractar precoçment aquests nens?

L’aprenentatge és el procés mitjançant el qual els éssers humans adquirim i emmagatzemem determinada informació amb la finalitat de poder-la utilitzar quan ens sigui necessària. Per tal que això sigui possible, és imprescindible que aquesta informació penetri a través dels sentits per a després poder-la processar i emmagatzemar dins el nostre cervell.

“El cervell és per a l’aprenentatge el que els pulmons per la respiració”; per tant és fàcil entendre com el coneixement de les diverses bases cerebrals que expliquen els diversos trastorns de l’aprenentatge resulta fonamental.

Existeixen determinats “períodes sensibles” de la vida en els quals l’aprenentatge es produeix d’una manera més efectiva i duradora. Fora d’aquests, un aprenentatge determinat necessita més temps i el resultat és menys efectiu.

En nens en edat escolar, la plasticitat cerebral pròpia d’aquestes edats fa que aquest sigui un període únic. Si diagnostiquem precoçment la dificultat en qüestió i iniciem un tractament i unes adaptacions escolars específiques, serem capaços d’incidir directament en les funcions cerebrals deficitàries i podrem canviar els resultats.

En l’adolescència, en canvi, aquesta plasticitat cerebral és molt inferior i les mesures que podem prendre a aquestes edats es basen, fonamentalment, en la cerca d’estratègies que permetin suplir les dificultats.

Per aquesta raó, quan abans diagnostiquem i tractem els diferents trastorns de l’aprenentatge, millors seran els resultats obtinguts.

En aquest sentit, resulta d’una importància fonamental la detecció precoç de certs “signes d’alerta” que acostumen a estar presents en aquests nens des d’edats molt primerenques i que només professionals específicament entrenats i amb experiència en els camps de la neuropsicologia i la neurologia infantil poden avaluar i tractar adequadament.

 

Dra. Eugenia Russi
Dra. Eugenia Russi
Unitat de Trastorn de l'Aprenentatge
Llicenciada en Medicina i Cirurgia. Especialista en Pediatria. Màster de Neuropediatria. Hospital Sant Joan de.
Srta. María Cunill Cuadra
Srta. María Cunill Cuadra
Unitat de Trastorn de l'Aprenentatge
 Llicenciada en Pedagogia . Universitat de Barcelona (2003 - 2011) .  Màster en Intervenció en.
Srta. Marta Massagué
Srta. Marta Massagué
Unitat de Trastorn de l'Aprenentatge
Neuropsicòloga infanto-juvenil Avaluació i intervenció específica en nens amb dificultats d'aprenentatge i /o dany cerebral.